BENEFICIS FISCALS (II)

Quines són les condicions perquè les empreses gaudeixin dels beneficis fiscals?

1ª. El lucre tributable ha de ser determinat per mètodes directes d'avaluació;

2ª. Tenir la situació tributària regularitzada;

3ª. No tenir pagament de salaris amb retard;

4ª. No resultin de l'escisió efectuada en els 2 últims anys anteriors al gaudi dels beneficis.

BENEFICIOS FISCALES (II)

¿Cuáles son las condiciones para que las empresas disfruten de los beneficios fiscales?

1ª. El lucro tributable debe ser determinado por métodos directos de evaluación;

2ª. Tener la situación tributaria regularizada;

3ª. No tener pago de salarios con retraso;

4ª. No resulten de la escisión efectuada en los 2 últimos años anteriores al disfrute de los beneficios.

BENEFICIS FISCALS (I)

En l'Estatut dels Beneficis Fiscals s'estableixen certs beneficis per a aquelles empreses que a l'hora d'escollir una zona geogràfica on exercir una activitat de prestació de serveis, directament i a títol principal, es decanten per alguna de les àrees compreses en la Portaria 1117/2009, de 30 de setembre (http://dre.pt/sug/1s/diplomas-lista.asp).

Sent que, les empreses que exerceixin la seva activitat principal en aquestes zones es veuran afavorides pels següents beneficis fiscals:

1.- Reducció del 15% de l'IRC*;

2.- Reducció del 10% de l'IRC durant els 5 exercicis de l'activitat en el cas d'instal·lació de noves entitats;

3.- Deducció amb l'increment del 30% de les reintegracions i amortitzacions relatives a despeses d'inversió fins a 500.000€ dels subjectes passius de IRC;

4.- Deducció amb l'increment del 50%, una única vegada, dels encàrrecs socials obligatoris suportats per l'empresa relatius a la creació de llocs de treball, per temps indeterminat, per l'admissió de treballador en aquesta mateixa empresa o en una altra amb la qual existeixin relacions especials;

5.- Dels lucres tributables es poden deduir els perjudicis fiscals d'un o més dels set exercicis posteriors.

* Impost de societats 

BENEFICIOS FISCALES (I)

En el Estatuto de los Beneficios Fiscales se establecen ciertos beneficios para aquellas empresas que a la hora de escoger una zona geográfica donde ejercer una actividad de prestación de servicios, directamente y a título principal, se decantan por alguna de las áreas comprendidas en la Portaria 1117/2009, de 30 de septiembre (http://dre.pt/sug/1s/diplomas-lista.asp).

Siendo que, las empresas que ejerzan su actividad principal en dichas zonas se verán favorecidas por los siguientes beneficios fiscales:

1.- Reducción del 15% del IRC*;

2.- Reducción del 10% del IRC durante los 5 ejercicios de la actividad en el caso de instalación de nuevas entidades;

3.- Deducción con el incremento del 30% de las reintegraciones y amortizaciones relativas a gastos de inversión hasta 500.000€ de los sujetos pasivos de IRC;

4.- Deducción con el incremento del 50%, una única vez, de los encargos sociales obligatorios soportados por la empresa relativos a la creación de puestos de trabajo, por tiempo indeterminado, por la admisión  de trabajador en esa misma empresa o en otra con la que existan relaciones especiales;

5.- De los lucros tributables se pueden deducir los perjuicios fiscales de uno o más de los siete ejercicios posteriores. 

* Impuesto de sociedades español

L'Impost de Societats a Portugal (III)

Què és el pagament especial a compte?

A més dels pagaments a compte que vam veure en el dia anterior, la legislació fiscal portuguesa preveu un pagament especial a compte (Pagamento Especial per Conta PEC). Aquest pagament equival a l'1% del volum de negocis de l'empresa en l'any anterior.

No obstant això, existeix un mínim de 1.000€ pel que fins i tot  les empreses sense activitat es veuen obligades a pagar-lo. A destacar també que aquest any dita mínima ha estat rebaixat en 250€. Afortunadament, hi ha un límit per dalt de 70.000€.

Quan l'1% del volum de negocis de l'empresa superi el límit mínim de 1.000€ el PEC es calcula d'acord amb la següent fórmula:

                                          1.000 + 20% (1% Volum de Negocis - 1.000) 

A la quantitat així obtinguda se li resten els pagaments a compte efectuats en l'exercici anterior.

Aquest és, sense cap dubte, un dels aspectes més contestats de tota la normativa fiscal, no només per la seva difícil justificació, sinó també per l'impacte que té en la tresoreria de les empreses.

L'Impost de Societats a Portugal (II)

A més dels tipus aplicables convé conèixer bé l'estructura de l'impost.

Igual que a Espanya, l'IRC portuguès preveu una sèrie de pagaments a compte al llarg de l'any (pagamentos per conta). En aquest cas, els pagaments s'efectuen al juliol, setembre i desembre, i el seu muntant dependrà del volum de negocis de l'empresa en l'any anterior, dividit en tres parts iguals. Si, per contra, el volum de negocis va superar la quantitat referida, els pagaments a compte corresponen al 90% de l'impost pagat en l'any anterior, dividit en tres parts iguals.

L'Impost de Societats a Portugal (I)

Sens dubte la fiscalitat és un aspecte central de qualsevol inversió, pel que convé saber com ens pot afectar.

L'impost sobre el rendiment de les persones jurídiques, l'IRC, (impost de societats a Portugal) funciona amb base en una escala: 12,50% sobre els primers 12.500€ i 25% per l'excés. Pot ser una bona opció per als autònoms, entre d'altres, que es beneficiarien d'una imposició més avantatjosa que la de l'IRS (IRPF portuguès).

En aquest sentit, molts expatriats que treballen com autònoms arriben a Portugal sense conèixer les possibilitats brindades per la normativa fiscal d'aquest país, perdent amb això diners pel camí. De vegades, la constitució d'una empresa es revela com una elecció encertada.

FILIAL O SUCURSAL PORTUGUESA?

Què és millor, filial o sucursal? Quan una empresa decideix donar el salt a l'exterior sorgeix la pregunta sobre com fer-lo. A partir d'aquest moment han d'examinar-se els avantatges i inconvenients, els aspectes d'estratègia comercial i, molt especialment, els requisits legals que cada país imposa.

La diferència principal entre ambdues fórmules d'establiment està en la creació o no d'una entitat amb personalitat jurídica pròpia. Així, la filial serà un subjecte de drets i obligacions, independent de la matriu, amb òrgan d'administració i una junta general de socis. La sucursal, en canvi, depèn de la matriu i no té òrgan d'administració ni junta general, sinó un representant nomenat per la matriu amb poders per a portar a terme l'objecte propi de la societat.

D'altra banda, la filial té un capital social propi, el que no succeïx en el cas de la sucursal (si bé, la matriu pot afectar un capital). Finalment, la filial sí té socis, la sucursal, com ja hem vist, depèn de la seva matriu i són els socis d'aquesta els quals prenen les decisions que l'afecten

¿FILIAL O SUCURSAL PORTUGUESA?

¿Qué es mejor, filial o sucursal? Cuando una empresa decide dar el salto al exterior surge la pregunta sobre cómo hacerlo. A partir de este momento deben examinarse las ventajas e inconvenientes, los aspectos de estrategia comercial y, muy especialmente, los requisitos legales que cada país impone.

La diferencia principal entre ambas fórmulas de establecimiento estriba en la creación o no de una entidad con personalidad jurídica propia. Así, la filial será un sujeto de derechos y obligaciones, independiente de la matriz, con órgano de administración y una junta general de socios. La sucursal, en cambio, depende de la matriz y no tiene órgano de administración ni junta general, sino un representante nombrado por la matriz con poderes para llevar a cabo el objeto propio de la sociedad.

Por otro lado, la filial tiene un capital social propio, lo que no sucede en el caso de la sucursal (si bien, la matriz puede afectar un capital). Finalmente, la filial sí tiene socios, la sucursal, como ya hemos visto, depende de su matriz y son los socios de ésta los que toman las decisiones que la afectan.

¿ESTÀ PREPARAT PER AL CODI CONTRIBUTIU? (V)

Prejubilació

Si té contractats treballadors en situació de prejubilació o bé és un d'ells, ha de conèixer les condicions previstes pel nou codi contributiu. D'una banda, l'edat del treballador ha de ser igual o superior a 55 anys; per un altre, l'empresa i el treballador han de celebrar un acord de prejubilació.

En aquest acord ambdues parts poden convenir la suspensió de la prestació de treball. En aquest cas, no es reconeix al treballador prejubilat el dret a la protecció en les contingències de malaltia, malaltia professional, paternitat i atur, sent el tipus global de contribució aplicable el 26,90%: 18,30% per a les empreses i 8,60% per als treballadors.

En la resta dels casos, el tipus de contribució aplicable serà el general: 34,75%: 23,75% (empreses) i 11,00% (treballadors).

El present règim es posa en pràctica fins que el treballador arriba a l'edat establerta per a poder accedir a la pensió de jubilació que és, actualment, de 65 anys.

¿ESTÀ PREPARAT PER AL CODI CONTRIBUTIU? (IV)

Règim contributiu dels treballadors autònoms

Els treballadors que, a més del treball autònom, acumulin treball per compte aliè per a la mateixa empresa o per a l'empresa del mateix grup empresarial estan subjectes al tipus de contribució de l'11,00%, sent el tipus aplicable a l'empresa del 23,75%.

Aquest principi no regeix, no obstant això, en determinats supòsits concrets en els quals el treballador autònom queda exempt de l'obligació de contribució.

Quan quedarà exempt el treballador?

L'exempció de l'obligació de contribució es prodeix quan el treballador, simultàniament, exerceix activitat autònoma i activitat per compte aliè.

Però perquè es produeixi l'exempció és necessari que ambdues activitats siguin prestades a empreses que no tinguin cap tipus de relació de domini o de grup; que l'activitat per compte aliè quedi enquadrada obligatòriament en altre règim de protecció social que cobreixi les contingències compreses per activitat autònoma i, finalment, que el valor de la remuneració anual sigui igual o superior a 12 vegades el IAS*.

(*IAS: Indexantes dos Apoios Sociais. Índex a partir del qual són fixats els valors mínims de les pensions i altres prestacions. L' IAS per a l'any 2009 és de 419,22€ )

¿ESTÀ PREPARAT PER AL CODI CONTRIBUTIU? (III)

Règim contributiu dels treballadors autònoms

És d'especial rellevància el tipus aplicable a les empreses que contractin treballadors autònoms en règim de prestació de serveis ja que les mateixes haurien de cotitzar a la Seguretat Social per aquestes prestacions. La base de cotització la compon el 70% del valor del servei prestat i el tipus aplicable és el 5%. No obstant això, la seva entrada en vigor es farà de manera progressiva: 2,5% durant el 2010 i el 5% en el 2011.

Cal esmentar, d'igual manera, el tipus de cotització aplicable als treballadors autònoms productors o comerciants; sent del 29,60% i als prestadors de serveis, sent del 24,60%

¿ESTÀ PREPARAT PER AL CODI CONTRIBUTIU? (II)

Desglossant les novetats regulades en el Codi Contributiu, ens referim als tipus de cotització establerts com regla general per a les contingències comunes sent el tipus general el 34,75%; 23,75% aplicat a l'empresa mentre que el 11,00% és el que s'aplica al treballador.

Encara que ens quedi lluny, a partir de l'1 de gener del 2011, segons l'article 55 del Codi Contributiu, el tipus de cotització supra esmentat a càrrec de l'empresa es veurà reduït en un 1% en el supòsit de contractes de treball per temps indeterminat i, per contra, augmentat en un 3% en el supòsit de contractes per temps determinat.

¿ESTÀ PREPARAT PER AL CODI CONTRIBUTIU? (I)

Sense cap dubte, una de les normes més importants publicada en temps recents és la Llei 110/2009, de 16 de setembre, que aprova el Règim dels Codis Contributius del Sistema de la Seguretat Social. La seva entrada en vigor està ja prevista per al gener del 2010, i, no obstant això, poques empreses són conscients de l'impacte que pot provocar en la seva activitat.

D'antuvi, cal destacar l'allargament de la base d'incidència contributiva, el que afectarà a conceptes que anteriorment estaven exempts de cotització. És el cas de, entre d'altres, les despeses de transport, les assegurances de salut, l'atribució de l'ús d'un vehicle de l'empresa al treballador, la participació del treballador en els beneficis de l'empresa o la compensació per cessament de contracte de treball quan és revocat per mutu acord de les parts.

No obstant això, aquest augment s'efectuarà de forma progressiva: 33% en l'any 2010, 66% en el 2011 i 100% en el 2012. Això obligarà a les empreses a considerar la seva estructura de despeses per als anys esdevenidors.

¿ESTÁ PREPARADO PARA EL CÓDIGO CONTRIBUTIVO? (V)

Prejubilación

Si tiene contratados trabajadores en situación de prejubilación o bien es uno de ellos, debe conocer las condiciones previstas por el nuevo código contributivo. Por un lado, la edad del trabajador tiene que ser igual o superior a 55 años; por otro, la empresa y el trabajador deben celebrar un acuerdo de prejubilación.

En dicho acuerdo ambas partes pueden convenir la suspensión de la prestación de trabajo. En este caso, no se reconoce al trabajador prejubilado el derecho a la protección en las contingencias de enfermedad, enfermedad profesional, paternidad y desempleo, siendo el tipo global de contribución aplicable el 26,90%: 18,30% para las empresas y 8,60% para los trabajadores.

En el resto de los casos, el tipo de contribución aplicable será el general: 34,75%: 23,75% (empresas) y 11,00% (trabajadores).

El presente régimen se pone en práctica hasta que el trabajador alcanza la edad establecida para poder acceder a la pensión de jubilación que es, actualmente, de 65 años.

¿ESTÁ PREPARADO PARA EL CÓDIGO CONTRIBUTIVO? (IV)

Régimen contributivo de los trabajadores autónomos

 

Los trabajadores que, además del trabajo autónomo, acumulen trabajo por cuenta ajena para la misma empresa o para la empresa del mismo grupo empresarial están sujetos al tipo de contribución del 11,00%, siendo el tipo aplicable a la empresa del 23,75%.

Este principio no rige, sin embargo, en determinados supuestos concretos en los que el trabajador autónomo queda exento de la obligación de contribución.

¿Cuándo quedará exento el trabajador?

La exención de la obligación de contribución se produce cuando el trabajador, simultáneamente, ejerce actividad autónoma y actividad por cuenta ajena.

Pero para que se produzca la exención es necesario que ambas actividades sean prestadas a empresas que no tengan ningún tipo de relación de dominio o de grupo; que la actividad por cuenta ajena quede encuadrada obligatoriamente en otro régimen de protección social que cubra las contingencias comprendidas por actividad autónoma y, finalmente, que el valor de la remuneración anual sea igual o superior a 12 veces el IAS *.

(IAS: Indexantes dos Apoios Sociais. Índice a partir del cual son fijados los valores mínimos de las pensiones y otras prestaciones. El IAS para el año 2009 es de 419,22€ )